A "Détective", Jean-Luc Godard insisteix en una enèsima desconstrucció del cinema negre. Fica un repartiment coral amb vells coneguts (Nathalie Baye, Claude Brasseur, Jean-Pierre Léaud), velles glòries (Laurent Terzieff, Alain Cuny) i algunes cares noves (Johnny Halliday, Emmanuelle Seigner, Julie Delpy) en un hotel i els fa interactuar a través d'una trama (per dir-ne d'alguna manera) que inclou un triangle amorós, un matrimoni en descomposició, una investigació sobre un crim, deutes amb la màfia, un combat de boxa (que no s'arriba a celebrar) i un final amb trets. Tot i que, com acostuma a passar en les seves pel·lícules, els personatges semblen una mica autistes i dediquen la major part del seu temps -i del nostre- a llegir en veu alta fragments de clàssics literaris que semblen orientar-los quan dubten; fan jocs de paraules i es pregunten coses com per què les pel·lícules pornogràfiques s'identifiquen amb la lletra "x". Amb tot això n'hi ha prou o calia alguna cosa semblant a un guió? No ho sé; la fórmula li va funcionar als anys seixanta i, de fet, Godard continua innovant el seu estil en cada pla, però, el 1985, l'experiment esdevé més nostàlgic que revolucionari.
Tret de "A boute de souffle" no m´agrada gaire l´aportació de Godard al cine negre, em quedo amb "Un ascensor para el cadalso".
ResponEliminaImpressionant aquesta pel.lícula de "Le voleur del Tibidabo", i amb Víctor Israel! un secundari de tot terreny. "La vida es magnífica" és el títol a España... increible.
Salut!
Borgo.
El problema de Godard amb el cinema negre és que, de vegades, en el procés de deconstrucció es perd l'essència. Tot resulta tan esquemàtic i surrealista que costa mantenir l'interès. De tota manera, "Bande à part" també és un títol prou influent.
ResponEliminaEstem d'acord en què "La vida es magnífica" és un títol increible. Que costa de creure, vaja!
Salut!