Un dels títols més apassionants de la darrera temporada ha estat aquest film suís en animació stop-motion. "La vida de Calabacín" (Claude Barras, 2016) narra el drama d'un nen orfe, de la seva solitud i de la seva redempció, amb la calidesa i la transparència dels dibuixos infantils que els seus traços evoquen però -atenció!- sense obviar moments de gran duresa.
Recordo que quan la vaig veure, en el moment de la seva estrena, em va agradar moltíssim precisament per aquesta barreja que comentes entre entranyable i trista. No m'estranya que la Filmoteca de Catalunya hagi triat aquest film per treballar-lo a les seves sessions didàctiques amb les escoles.
ResponEliminaAbraçades cinèfiles!
Juan
Sí, el film abraça un registre insòlit. I molt lloable la iniciativa de la Filmoteca de Catalunya.
ResponEliminaUna abraçada.