MADRE!

A "Madre!" (2017) Aronofsky recupera l'opció estilística de "Cisne negro" (llargs plans-seqüència amb la càmera enganxada al clatell de la protagonista -Jennifer Lawrence-) i la re-lectura del Gènesi com havia fet a "Noé", ara en clau més metafòrica.

Si "Cisne negro" rebia les influències de De Palma i Dario Argento, "Madre!" ens remet a les epopeies claustrofòbiques de Polanski i alguns moments del film recorden "La semilla del diablo" o "El quimérico inquilino". Tot i que l'escriptor en hores baixes (Javier Bardem) i la seva jove esposa (Lawrence) viuen en una casa isolada; no tenen veïns però tant se val: la llar es veurà progressivament violentada per uns visitants tan incòmodes com maleducats. El suspens deriva cap a un final apocalíptic que pretén impactar l'espectador però més aviat aclapara. Com passa a bona part de la filmografia del director, les referències religioses i pretensions al·legòriques, més aviat ridícules en darrera instància, arruïnen allò que podria haver estat una sèrie B entretinguda, fins i tot una reflexió interessant sobre el procés de creació, de la mateixa manera que els forasters arruïnen la casa en què la protagonista ha dipositat tot el seu amor.