MUERTE EN VENECIA

No tenen gran cosa a veure si deixem de banda que el protagonista és músic i que surt Venècia, però "La juventud" m'ha fet pensar en "Muerte en Venecia" (1971), un dels títols més celebrats del gran Luchino Visconti, basat en l'obra de Thomas Mann i epicentre de la seva trilogia alemanya.

Tot i que, en certa manera, també recorda "La gran belleza", ja que ens parla de la decadència física i la recerca desesperada de la bellesa, d'una bellesa més enllà de les opinions i de les obres dels homes.

Començament del segle XX. Aschenbach (excel·lent Dirk Bogarde) és un músic que viatja a Venècia per reposar després d'una gravíssima crisi personal i professional que anirem coneixent per mitjà de diversos flash-backs, alguns molt explícits i altres inquietantment el·líptics (com el moment, extraordinari en la seva senzillesa, en què uns núvols que amenacen tempesta projecten la seva ombra sobre uns personatges encara feliços). Si ens atenim a l'acompanyament musical, d'una bellesa immarcescible, sembla evident que el personatge (que a la novel·la de Mann era un escriptor) està inspirat en el compositor austríac Gustav Mahler.

La música és meravellosa però trista, i l'escenari venecià, amenaçat en la ficció del film per una epidèmia de còlera, força decadent. Com els aristòcrates que s'estan al mateix hotel que el protagonista i que Visconti retrata amb la seva proverbial exactitud i exquisidesa. D'entre tots ells, destaca per la seva elegància una mare polaca (Silvana Mangano) i per la seva bellesa, una mica andrògina, el seu fill adolescent Tadzio (interpretat per un jove actor suec després d'un casting exhaustiu que va donar per a un documental). Aschenbach, desafiant els riscos de resultar patètic o de morir (en aquest ordre), dedicarà la seva estada a Venècia a seguir al jove que representa aquella bellesa ideal que està més enllà de la composició artística més rigorosa. Podríem parlar també d'una atracció homosexual, qüestió plausible tractant-se de Visconti. En realitat no és important.

"Muerte en Venecia" és un film tan discutible com fascinant, memorable sobretot pel bellíssim final a la platja del Lido.