EL NIÑO

Després de parlar de "La isla mínima", "Magical Girl", "Relatos salvajes" i "Loreak", tocava parlar de l'altra favorita dels Goya i un dels grans èxits comercials de la producció espanyola d'enguany: "El Niño", de Daniel Monzón. La seva competència directa amb la pel·lícula d'Alberto Rodríguez venia afavorida pel fet que es tractava també d'un thriller; i un thriller igualment ambientat a Andalusia. Bé, a Andalusia i al Marroc, passant per Gibraltar, doncs el film tracta el problema del narcotràfic a la zona de l'Estret.

No tan fosca com la pel·lícula de Rodríguez, "El Niño" s'apropa més al gènere d'acció segons el model imperant al cinema nord-americà. En aquest sentit, la seva factura és irreprotxable i també cuida força l'aspecte documental de manera que tot resulta molt creïble malgrat algunes llicències del llibret; a més, està estructurada amb intel·ligència sobre la idea del contrast: d'una banda, tenim un policia íntegre (Luis Tosar, com sempre esplèndid) enfrontat a la traïció d'un company corrupte; de l'altra, un contrabandista de bon cor, "El Niño" (el guapíssim Jesús Castro, que també surt fent de dolent a "La isla mínima"), capaç d'arriscar-ho tot per salvar la vida del seu amic.