dissabte, 20 de desembre del 2014

EXODUS: DIOSES Y REYES


Ridley Scott ha patit una transformació.

Alguns moments d'"Exodus: Dioses y reyes" poden recordar títols anteriors: l'arquitectura egípcia ja va inspirar l'edifici Tyrrell a "Blade Runner"; el pare que no està precisament satisfet del seu fill, hereu del seu imperi, i prefereix algú que, sense dur la seva sang, resulta més noble, era un tema ja present en l'inici de "Gladiator"; també trobem en ambdós films la frase "dorm feliç perquè se sent estimat", que l'hereu pronuncia davant el llit d'un infant (tot i que amb un sentit una mica diferent).

Però no ens enganyem. Scott s'ha transformat. S'ha transformat en Cecil B. DeMille.
en

4 comentaris:

  1. Pedro Rodríguez20 de desembre del 2014, a les 11:54

    Ridley Scott le ha cogido el gusto al cine faraónico y elefantisíaco dotando a sus artefactos de una armadura de acero que dice mucho de su tendencia megalomaníaca pero también, en demasiadas ocasiones, jugando en detrimento del realismo y la naturalidad, y aún peor, dejando sin efecto el factor dramático.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. ricard22 de desembre del 2014, a les 10:55

    Pues sí. Lo de cine faraónico, nunca mejor dicho en este caso. Un abrazo.

    ResponElimina
  3. Anònim23 de desembre del 2014, a les 5:08

    S'ha transformat vale, però la miro o no?! no m'ho dius!

    ResponElimina
  4. ricard23 de desembre del 2014, a les 10:22

    Mira-la si:

    (a) Et va agradar "El reino de los cielos".

    (b) No has vist mai "Los diez mandamientos".

    ResponElimina