EL COLOSO DE RODAS

Abans de fer-se famós en inventar el western spaghetti, Sergio Leone es va estrenar en la direcció amb una altra especialitat italiana, el peplum, a "El coloso de Rodas" (1961).

Com ja vam dir en el seu dia, havia col·laborat sense acreditar a "Los últimos días de Pompeya", títol amb el qual "El coloso de Rodas" guarda força similituds: l'heroi que col·labora amb una causa que a priori li resulta aliena; les dues noies que lliguen amb el protagonista, una que és bona i humil, l'altra rica i traïdora; la destrucció final del decorat d'una ciutat clàssica (Rodas, és clar). Però és que, de fet, a "El coloso de Rodas" hi ha de tot i a l'engròs: intrigues de palau, bacanals, tortures, lluites al circ i fora del circ, lluites a espasa, tot sota l'ombra de la famosa estàtua. El protagonista (Rory Calhoun) fa molta gràcia: és un improbable heroi grec (Daríus) que passava per allà en companyia del típic amic graciós; fatxenda i faldiller, només té feina a perseguir pubilles i resol el conflicte a cops de puny però sense enterar-se de res.