Oh! quina pega que no recordo la película que ens vas fer veure, que me la recorda moltíssim. Va fes-me memòria quan puguis. Ah ! a mi la película tampoc no es de les que mès m'agrada i com el Pons, nomès em va enganxar a estones i escenes concretes.
Si, molt fordiana, diria més, spielberiana
ResponEliminaMala mare devia ser, si va deixar anar el seu fill a la guerra.
ResponEliminatot just ahir parlava amb un company sobre el soldat ryan com a mitjà per recomanar Band of Brothers :P
ResponEliminajulio: De vegades, Spielberg vol ser un altre; no pot evitar assemblar-se a si mateix però clava les imitacions i/o homenatges.
ResponEliminaJosep: De fet, són uns quants fills.
pons007: La sèrie neix de la pel.lícula, fins i tot en la seva concepció visual. Però confesso que no em va acabar d'enganxar; a estones i prou.
Salutacions, gràcies pels comentaris.
Oh! quina pega que no recordo la película que ens vas fer veure, que me la recorda moltíssim. Va fes-me memòria quan puguis.
ResponEliminaAh ! a mi la película tampoc no es de les que mès m'agrada i com el Pons, nomès em va enganxar a estones i escenes concretes.
Vaig comparar aquesta escena amb els plans inicial i final de "Centauros del desierto" (l'escena final la pots recuperar al bloc). Una abraçada.
ResponEliminaP.S. Avui has trobat la meva dona, oi?