El més notable d'"El tren de las 3:10", western dirigit per Delmer Daves el 1957, és la manera com subverteix molts tòpics del gènere. Sobretot, pel que fa al personatge del bandit interpretat per Glenn Ford: amable, cavallerós, seductor impenitent; de fet, l'enxampen perquè, en comptes de fugir a Mèxic després d'assaltar la diligència i matar-ne el conductor, roman al poble per lligar-se la cambrera del
saloon. I és cert que les forces de l'ordre són bastant inútils, però potser no comptava amb la perseverança i el valor que demostra un granger (Van Heflin), decidit a fer-lo pujar al tren que dóna títol a la pel·lícula i que va directe a la presó de Yuma. La llarga espera a la cambra de l'hotel, que recorda una situació similar a "Solo ante el peligro", propicia una relació ambigua entre tan dispars individus i que conduirà a un final inesperat com la pluja que arriba per fi després d'una greu sequera.
No hem vist la versió del 2007 dirigida per James Mangold i interpretada per Russel Crowe i Christian Bale.
Produce alegría que coloques en tu escaparate este magnífico western, el mejor de Delme Daves en opinión del que suscribe. El pasado mes de marzo lo comenté en mi blog, y para no repetirme aquí prefiero proporcionarte el enlace por si la curiosidad te empuja hasta allí.
ResponEliminaMientras, un saludo.
https://moviemovieelblog.blogspot.com/search?q=el+tren+de+las+3%3A10
Pues ahí te dejo mi comentario.
ResponEliminaSaludos.
Un western tenso y sobrio donde Daves combina el suspense psicológico con un fuerte sentido moral, destacando la actuación contenida de Van Heflin y la ambigüedad carismática de Glenn Ford.
ResponEliminaUna abraçada.
Lástima de final, nada imaginativo y que estropea lo que hasta ese momento era un magnífico y más que interesante film.
ResponEliminaPedro: Ni más ni menos.
ResponEliminaTrecce: El final es un poco raro pero no me parece malo; de hecho, es incluso poético.
Una abraçada.