AS BESTAS

Pel·lícula rere pel·lícula -sense oblidar els treballs televisius, entre els quals l'excel·lent "Antidisturbios-, Rodrigo Sorogoyen continua demostrant la seva vàlua com a realitzador. I, en un any en què la collita del cinema espanyol és especialment estimulant, presenta un nou títol que enllaça amb la millor tradició del thriller rural, entre "Furtivos" i "Perros de paja", però d'una contenció i una solvència francament admirables. 

Els primers minuts d'"As bestas" resumeixen una violència atàvica personificada en dos germans podrits per l'odi i l'alcohol barat que protagonitzaran un enfrontament amb una parella de francesos amb formació intel·lectual que només pot acabar com el rosari de l'aurora. Els gavatxos s'han instal·lat a les muntanyes de Galícia per conrear tomàquets ecològics i, a més de venir a tocar els collons dels rudes vilatans, no volen cedir els seus terrenys a les eòliques (el moment en què el francès contempla els molins de vent, monstres cervantins indiferents a la tragèdia que invoquen, esdevé una contundent metàfora visual). 

Sorogoyen modula hàbilment la tensió del relat i fuig de les solucions fàcils o de les catarsis peckinpahianes per aprofundir en els dilemes dels personatges, dels bons i dels dolents; procura ser equànime però sense ignorar la impotència de les víctimes davant la maldat d'alguns (Luis Zahera broda el seu terrorífic personatge) i la indiferència còmplice d'altres, particularment dels guàrdies civils. 

Aquesta història trista i fosca està basada en un cas real.