Després de la magnífica "Two Lovers", James Gray aborda el seu projecte més ambiciós amb "El sueño de Ellis" (2013).
Ens trobem a Nova York, l'any 1921. Milers d'immigrants arriben a l'illa d'Ellis cercant un futur i, entre ells, dues germanes poloneses, Ewa i Magda. La segona és confinada a causa de la tuberculosi i la primera podrà trepitjar Manhattan gràcies a l'ajuda d'un pinta que li buscarà feina però no precisament de costurera.
Una fotografia (de Darius Khondji) i ambientació excel·lents i la temàtica recorden poderosament les escenes al Lower East Side d'"El padrino II". El to melodramàtic i els ulls enormes de Marion Cotillard remeten als estereotips del període mut. Però "El sueño de Ellis" vol tenir personalitat pròpia i no és tant un fresc històric, tot i la denúncia d'una societat cínica i corrupta, com un estudi de personatges contradictoris. Bruno (Joaquin Phoenix, actor fetitxe de Gray), és el macarró jueu a qui li toca el paper de malvat, però acabarà intercanviant amb l'Ewa el paper de víctima i resultarà ser el més honest en aquest drama en què els diners i les passions assenyalen el destí tràgic dels seus protagonistes.