dissabte, 11 d’abril de 2015

ADAM, EVA I LES LLEIS DE L'ATRACCIÓ

Sóc conscient que els "realities", juntament amb les tertúlies conduïdes per senyors que saben una mica de tot, constitueixen el pitjor exponent d'allò que anomenem teleporqueria.

No obstant això, he de reconèixer que la meva postura davant dels reality-shows és ambígua i que vaig seguir amb interès el primer Gran Hermano, que em semblava interessant com a experiment i ho va ser en bona mesura abans de caure en el desprestigi més absolut a causa de l'estultícia dels concursants i la manca d'escrúpols dels productors.

Doncs bé, l'altre dia vaig estar veient en un canal que es diu Energy allò que devia ser l'enèssima edició d'una franquícia de Cuatro que porta per títol "Adán y Eva" i que consisteix bàsicament en què un senyor i una senyora arriben a una illa paradisíaca i més o menys deserta on hauran de conviure despullats i, després de superar alguna prova i comentar a càmera les seves vivències (l'esquema de Gran Hermano), decidir si poden funcionar com a parella. Els guionistes compliquen la situació fent intervenir, al cap d'un dia o dos, un tercer concursant o, fins i tot, una altra parella, la qual cosa afavoreix la competència i els gelos.

El reclam més obvi del programa és poder gaudir de la contemplació dels cossos nus dels concursants. Però, després d'haver vist tres episodis consecutius, m'adono que l'interès va més enllà.

En el primer episodi, trobem un noi i una noia força atractius que reben, consecutivament, la visita d'una altra noia també atractiva i, després, d'un xicot que és guapo menys quan riu, que ho fa constantment i com si fos El Cordobés, potser perquè ell també és de Còrdova. El darrer en arribar té poques opcions, tot i que afirma mantenir la "positividad", perquè les dues noies no li fan ni puto cas i s'esbatussen per quedar-se amb el primer.

El segon episodi acull concursants menys agraciats físicament però amb més capacitat per ajuntar frases coherents. Ell és andalús i ella basca i sembla que estem veient una versió corregida i augmentada d'"Ocho apellidos vascos" però sense acudits. La tensió sexual entre ambdós resulta evident però els seus temperaments no poden ser més antitètics: ell és amable i sol·lícit, una mica susceptible, i ella, com a bona basca, manté les distàncies i no para de fotre-li canya i dir-li que és un "monyes". Els guionistes del programa, en un gir de pur sadisme, fan aparèixer una noia andalusa que duu un sac ple de joguines per practicar el bondage i que, a diferència de l'altra aspirant, no para de riure-li les gràcies al noi i de fer-li moixaines. La noia basca, tot i la seva cuirassa defensiva, no pot evitar les llàgrimes i el xicot no entén res. La incapacitat dels concursants per entendre's i fer-se entendre, el diàleg com a pantalla que oculta els sentiments, ens fa pensar en una pel·lícula d'Eric Rohmer; i l'evidència que el dolor és real ens obliga a empatitzar amb els protagonistes del triangle de final incert.

El tercer dels episodis presenta una noia romanesa de físic d'infart que manifesta, en l'inici de l'episodi, que busca un home amb qui pugui parlar de filosofia hegeliana i física quàntica.

El candidat sembla, a priori, força adequat. Un xicot una mica més gran que ella, no gaire atractiu però que diu ser pintor i poeta. Però, des de la seva primera trobada a la platja, ens adonem que el poeta només és un calent que ni en somnis ha vist una noia com aquesta i que segurament encara viu amb els pares. El seu comportament en els moments posteriors continua sent lamentable; la romanesa és una mica il·luminada i li explica coses sobre màgia i conspiracions i ell només hauria de fer veure que se la pren seriosament, però el seu tarannà és clarament egocèntric i la seva barra arriba a extrems de deliri quan es dedica a escampar-li pintura pel cos nu amb la patètica excusa de fer una obra artística inspirada en la llegenda d'Ulisses.

El programa envia a l'illa un tercer en discòrdia, de l'edat de la noia i físic de nedador. Però aviat veurem que no és una competència sinó una ajuda, una empenta perquè el poeta-pintor pugui aconseguir el seu objectiu. I és que el nouvingut, pobre, és més curt que la cua d'una boina. Una prova en què ha de prevaldre l'enginy el posa en evidència, però ni calia: oblida els noms dels altres dos concursants, el més original que li diu a la noia és que és molt guapa i es pensa que Gorbatxov és un tennista (sic).

Fixeu-vos que no us he explicat amb qui es queden les noies (d'acord amb la mecànica del concurs, no sempre trien elles; però en el fons és la vida real i sí que trien) perquè no vull fer espòilers. Això no és un reality, això és una experiència àudio-visual avantguardista en què ficció i realitat, habilitat dels guionistes i destí, interaccionen fins configurar un argument de suspens. Vull més concursants com la romanesa!

Parlem de filosofia?


Tres són multitud.


I quatre, més.

4 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

No sé qué es eso de lo que hablas. Me temo que será algún programa televisivo que me he perdido.

En fin, veré si recupero algún capítulo y a ver si me motiva.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Lo pillé en Energy el pasado sábado por la noche. Pero el original es de Cuatro; creo que van a iniciar una temporada en una isla de Filipinas.

Sin embargo, su interés irá en función de los fulanos y fulanas que concursen, con lo cual no puedo prometerte gran cosa.

Un abrazo.

TRoyaNa ha dit...

Ricard,
vi el capítulo de una gallega que estaba con un bombero(no recuerdo de dónde era).La tercera en discordia,era una strepeer de Barcelona,a todas luces,arrolladora.
(spoiler)Me gustó mucho el episodio porque la gallega sin tener un físico espectacular,tenía una gran confianza en sí misma,aspecto que a mi juicio,jugó a su favor,cuando el bombero(físico también espectacular) se decantó por ella.
Moraleja: la actitud lo es todo,o al menos,más del 50%
Saludosss!

ricard ha dit...

Celebro que también hayas descubierto que de este reality de planteamiento más bien elemental pueden surgir historias de amor entrañables, apasionantes incluso, muchas de las cuales desmienten tópicos, como en el caso que señalas.

Saludos.