dilluns, 8 d’agost del 2011

GAINSBOURG (VIDA DE UN HÉROE)


Diré d'entrada que els biopics no són el meu gènere favorit. Però a aquest li tenia ganes perquè sempre m'ha intrigat aquest personatge polifacètic i autodestructiu, i que tenia el mèrit afegit d'haver-se lligat les dones més guapes del seu moment tot i ser més lleig que pegar un pare amb un mitjó suat.

No m'ha defraudat el film "Gainsbourg (vida de un héroe)" (Joann Sfar, 2010), tot i que no eludeix l'esquema recurrent de la majoria de biopics, amb la referència habitual a la infància difícil del protagonista, un nen jueu a la França ocupada; però aquest episodi resulta imprescindible per comprendre l'actitud vital d'un senyor que probablement era un geni en la mateixa mesura que mai no va deixar de ser un nen entremaliat. D'altra banda, el to delicadament poètic i surrealista no és impostat com passa de vegades en el cinema francès recent, i el ninot que fa d'àlter ego de Lucien-Serge Gainsbourg explica prou bé la dualitat d'un home molt tímid, amb un cert sentiment d'inferioritat inculcat per son pare, que s'ha de mostrar transgressor per tal d'aconseguir el triomf.

Aquest és el de veritat, amb la Jane Birkin:


I el de mentida (Eric Elmosnino) amb la Brigitte Bardot (que també és de mentida: és la Laetitia Casta):

4 comentaris:

Sandra Mantas ha dit...

Tinc interés en aquesta pel.lícula que encara no he vist. Gràcies per la recomanació. Molt graciósa la descripció de la lletjor del paio. Un abraçada.

Sidhe ha dit...

Jo també vaig pensar que el resultat seria molt decebedor, però no, la pel·lícula es força bona i no entra en criteris morals (que era potser el camí més fàcil)

Salutacions!

miquel zueras ha dit...

Jo no sóc gens amant dels biopics però em va atreure la semblança fisica dels actors amb els personatges reals i he de reconeixer que la pel.licula i l´ambientació no estàn gens malament.
Gainsbourg era un home molt acomplexat i per això és comportava agressivament com una mena de màscara, la que va armar al programa televiseu de Whitney Houston quan li va dir "Baissez-moi" que ho van subtitul.lar com "Love me". Salut. Borgo.

ricard ha dit...

Perdoneu que hagi tardat a moderar els comentaris però estava en un lloc amb molta sorra i m'havia proposat fer vacances també d'internet.

David: Em va semblar una bona manera de descriure la seva lletjor però he d'admetre que el símil ja estava inventat.

Sidhe: És veritat, la pel·lícula evita qualsevol judici moral.

Miquel: No coneixia l'anècdota amb la Whitney Houston i he cercat el material a YouTube. Fa l'efecte que l'home havía begut més del compte tot i que ho nega davant del presentador, el qual replica que "si ara està normal, imagina-te'l borratxo".

Una abraçada a tots.